Pàgines

Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Tasques de seminari. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Tasques de seminari. Mostrar tots els missatges

dimarts, 3 de desembre del 2013

Un clatellot a temps.... millor que no

"En termes generals. el castig físic augmenta i legitima davant les noves generacions l' ús de la violència en la societat. Genera una doble moral. Promou models familiars esquinçats, sense comunicació entre els seus membres, que romanen desintegrats en la societat. Dificulta la protecció de la infància. En tolerar aquestes practiques, la societat resta deslegitimitzada davant els nens i nenes com un àmbit protector. S'eduquen ciutadans sotmesos que han aprés en els seus primers anys de vida que ser víctima és una condició natural deis individus que conformem la societat. 

 A més, no hem d' oblidar que l' ús del castig corporal en els nens pot ser la causa que en un futur aquests ho vegin com una bona practica utililzada pels seus pares durant la seva infància, i desilligin continuar aquesta practica amb els seus futurs fills, la qual cosa fara que els seu s nens tinguin més riscos de resultats negatius sota aquesta experiència. Si es permet pegar els nens que peguen altres nens per a ensenyar-Ios que pegar no esta bé, és possible que aprenguin la lliçó oposada, és a dir, que la violència és acceptable. Aquí és on sorgeixen missatges contradictoris que s'haurien d'evitar. 

 Així doncs, com a principi general, no es recomana la practica del castig físic; tanmateix, existeixen algunes experiències aïllades. en les que, segons el parer d' alguns investigadors, l'ús de la surra a la ma o al cul, podria ser aconsellable. Qualsevol cosa que sobrepassi aquest límit podríem considerar-la com abús. 

No obstant això, i tot i que la majoria d'estudis apunten cap a un refús en l'ús del castig físic no podem oblidar que hi ha certs autors que basen les se ves investigacions a defensa aquest tipus d'estratègia. Així doncs, considerant que és de summa importància comptar amb una perspectiva amplia i rigorosa sobre el tema, es comenten a continuació uns punts relacionats amb els avantatges d'aquest tipus d'estrategies defensats per aquests autors"

Extret de:

Temes a treballar: 
- La violència és o pot ser una eina educativa?
- Els pares la poden utilitzar? i els mestres?
- Què hi diu la llei espanyola?
- Una experiència personal o propera, ens pot condicionar per prendre partit pel "clatellot" si hem de ser mestres? On està el coneixement científic?


dilluns, 2 de desembre del 2013

Ambient sonor

A continuació hi ha dues imatges. De ben segur que podem imaginar què hi sentiríem si estiguéssim en cadascun dels dos espais i podríem descriure algunes de les qualitats del só que hi ha.

A més, podríem trobar que entre els dos espais hi ha diferències significatives
By Troy Darr
http://www.flickr.com/photos/usarmyafrica/4092513322/


 por Bobbie
http://www.flickr.com/photos/bojo/4922548108/sizes/z/in/photostream/

Per treballar l'entorn sonor, es proposa llegir els articles:



http://pers.blanquerna.url.edu/jordisimon/entornsonor.pdf.


I fer una activitat que consisteix en:

Escriure un itinerari sonor fet des del moment d'aixecar-nos fins l'arribada a l'escola/feina/facultat/etc. Cal anar especificant els diferents elements dels sons que anem observant.


Aprofitant que coincideix amb el pont de la puríssima, podeu fer un itinerari diferent.



Ho treballarem el dia 10 de desembre. Cal portar l'itinerari a classe i penjar-lo a la carpeta compartida del drive.

diumenge, 13 d’octubre del 2013

Guia de treball - Va de mestres

CELA, J. i PALOU, J. (2004). Va de mestres. Carta als mestres que comencen. Barcelona: Rosa Sensat.

Objectiu

Reflexionar, a partir de l’anàlisi del llibre, sobre la figura del mestre, com a professional i com a persona, en l’àmbit escolar. 

Descripció de l’activitat

A. Lectura del llibre
B. Lectura en veu alta al seminari i anàlisi de diferents capítols
C. Anàlisi dels autors, de l’estil i del context per escrit

  1. Recerca de la trajectòria professional dels autors en el seu context social, cultural i escolar.
  2. Intencionalitat dels autors i destinataris als quals adrecen la carta (cal il·lustrar-ho amb dues citacions dels autors).
  3. Trets característics de l’estil literari que es reflecteix al llarg dels diferents capítols: com s’expressen els autors, to de la narració, si fan referència a experiències, vivències, si donen consells, si utilitzen sentències, frases fetes, relació amb altres disciplines -cinema, literatura, etc. Exemplificar-ne dos que aparegui al llarg dels capítols.

D. Anàlisi del contingut 

  1. Expressar per escrit la idea fonamental de 6 dels capítols. La tria la realitzarem al seminari

E.Reflexió personal   

  1. Escriure una carta de resposta als autors (2 fulls) en la qual expresseu els aspectes que us han interpel·lat, les qüestions que us provoquen com a futurs mestres, les inquietuds que us desvetllen, aspectes amb els quals no esteu d’acord, etc. 

F. Lliureu el treball correctament escrit (seguiu les pautes de presentació de treballs). Al ser el primer treball cal que el porteu imprès al seminari i, també que el pengeu a la carpeta compartida pel tutor. La resta de treballs solament es lliuraran en format digital.


By: Bohman

La lectura en veu alta

És suficient que el lector digui, oralitzi o pronunciï el text per dir-ne lectura en veu alta? Què més cal perquè la lectura en veu alta sigui eficient, clara, entenedora...?

By hans s

A tots, en algun moment o altre, algun lector o llegidor eficient ens ha pogut captivar amb una lectura en veu alta. Potser recordem i tot el lloc on va produir-se i l’impacte i la sensació en escoltar-lo. Llegir en veu alta no és només la veu, sinó també les pauses, els silencis, l’actitud del lector, la mirada, les entonacions, el ritme, la velocitat, l’articulació...

Per això proposem alguns recursos útils en les pràctiques de lectura en veu alta amb la finalitat d’adquirir confiança i d’acostar la comprensió al receptor.

  1. Llegir vol dir comprendre. Qualsevol lector, quan llegeix, dóna significat al text, l’interpreta, l’entén. Consegüentment, l’objectiu de qualsevol lectura en veu alta, ha de ser: Apropar i facilitar la comprensió del text que llegim a algú altre. 
  2. Reconèixer la intencionalitat de l’autor del text perquè puguem evidenciar-ho en la lectura. 
  3. Recollir l’atenció de l’auditori. Saber obrir i tancar el text oral, tenint en compte la importància del moment immediatament previ i posterior a la lectura. 
  4. Respectar les unitats de significat de què es componen les frases (com ara no fragmentar el subjecte, per llarg que sigui; els complements del nom, etc.) 
  5. Canviar la velocitat durant la lectura de manera que pugui llegir-se més de pressa la informació que no es consideri rellevant o alentint la lectura en la informació important. 
  6. Fragmentar sil·làbicament una paraula o expressió que es vulgui destacar. 
  7. Marcar amb canvis de to la informació rellevant del text. 
  8. Entonar de forma ascendent les frases interrogatives i admiratives. 
  9. Entonar de forma descendent els finals de frase afirmativa. 
  10. Avançar la mirada en el text per evitar vacil·lacions o interrupcions.

Basat en: FERRAN, F. “La lectura en veu alta, un recurs pont entre l’escrit i l’oral”, dins Actes de les Jornades sobre l’ensenyament de la llengua oral”, 8 i 9 d’octubre de 1997, UB.


dimarts, 1 d’octubre del 2013

Va de Mestres. Lectura i treball

La primera lectura a seminari serà:

http://www.rosasensat.org/editorial/ca/colleccions/?colleccio=Testimonis&view=262
Cela, J., Palou, J., & Rosa Sensat. (2004). Va de mestres: Carta als mestres que comencen. Barcelona: Associació de Mestres Rosa Sensat.


El 15 d'octubre treballarem el llibre a classe
El 24 d'octubre caldrà lliurar el treball. En aquesta ocasió serà un treball formal.

dilluns, 19 de novembre del 2012

Les arracades de la mestra



Díez Navarro, C. (2011). Les arracades de la mestra, o, com pensa una mestra en els infants, les escoles, les famílies i la societat d'avui. Barcelona: Graó.

Comentarem el llibre i pactarem el treball el dia 5 de desembre

Portarem el treball fet el dia 17 de desembre

Si voleu veure una conferència (abril 2012) de Mari Carmen Díez al espai multimèdia de Blanquerna a:

http://fund.blanquerna.url.edu/multimedia/

Tracta el mateix tema que el llibre

dissabte, 13 d’octubre del 2012

Pràctica de recerca a la Biblioteca de Blanquerna

Aquesta activitat està basada en la guia aportada per la professora Imma Cases de la FPCEE Blanquerna.

Per realitzar-la cal que:

  • Descarregueu i imprimiu la fitxa de la pràctica.
  • Feu els punts de l'1 al 4 en un ordinador connectant-vos a la web de la biblioteca
  • El punt 5 cal fer-lo presencialment a la biblioteca de la facultat.
  • Anoteu en el vostre bloc una petita valoració de la recerca.
  • Entreu la feina al DSE

Podeu consultar el manual de consulta del catàleg de la biblioteca.

Imatge extreta de la Wikimedia Commons

Cal tenir-ho fet pel dia 17 -IX- 2012 

NOTA. La fitxa en format WORD. Cliqueu aquí 

dijous, 13 d’octubre del 2011

Documentar

Documentar serà el segon llibre que llegirem aquest any. Ho hem de fer abans d'anar a l'escola de pràctiques. El per què el descobrireu al llegir el llibre.

Així al llarg de la setmana del 4 de novembre haureu de portar llegit el llibre:

Xarxa Territorial d'Educació Infantil a Catalunya. (2009). Documentar, una mirada nova. Barcelona: A. M. Rosa Sensat.

Recordeu: Un llibre no és un objecte econòmic i no cal comprar-lo sempre. Si podeu, llegiu-lo en companyia i compartiu-lo. Val la pena en un llibre com aquest. Us pot semblar una mica rar però quedeu un mati amb un company i llegiu el llibre junts.

dimarts, 22 de setembre del 2009

Revistes Educatives

Objectius:
  • Fomentar el coneixement de les revistes de caire educatiu.
  • Propiciar el coneixement de la biblioteca.
  • Potenciar la comunicació en el si del seminari.
L’activitat es realitza  per parelles i consisteix en triar, de la biblioteca, una revista educativa i donar-la  a conèixer als companys de seminari. 

Les condicions de la realització d’aquesta tasca són:

  • Penjar una fitxa tècnica de la revista amb una o vàries imatges de la revista al bloc personal i utilitzar aquest com a suport de  l’exposició.
  • Uns dies abans de l’exposició cal fer-nos arribar un article SELECCIONAT de la revista per a poder-lo comentar en l’exposició
  • Cal pensar en la realització de l’exposició i com es plantejarà el posterior treball de l’article.
  • Els aspectes que cal comentar de la revistes són una de les qüestions més importants que cal que us penseu, a tall d’exemple podem dir: estructura de l’índex, seccions fixes, públic a qui va dirigit, línea de la revista,.... en fi que serà un dels aspectes a avaluar.

Un cop fetes les parelles, us assignaré un dia d’exposició al llarg del mes d’octubre.

Cal aprofitar les estones de “no entrevistes” per a realitzar aquesta tasca

IMPORTANT. Cap parella no pot repetir revista. Cal posar-se d’acord

RECORDATORI. Tots porteu a sobre, com a mínim,  un telèfon mòbil o una càmera de fotos. Utilitzeu-los