"En termes generals. el castig físic augmenta i legitima davant les noves generacions l' ús de la violència en la societat. Genera una doble moral. Promou models familiars esquinçats, sense comunicació entre els seus membres, que romanen desintegrats en la societat. Dificulta la protecció de la infància. En tolerar aquestes practiques, la societat resta deslegitimitzada davant els nens i nenes com un àmbit protector. S'eduquen ciutadans sotmesos que han aprés en els seus primers anys de vida que ser víctima és una condició natural deis individus que conformem la societat.
A més, no hem d' oblidar que l' ús del castig corporal en els nens pot ser la causa que en un futur aquests ho vegin com una bona practica utililzada pels seus pares durant la seva infància, i desilligin continuar aquesta practica amb els seus futurs fills, la qual cosa fara que els seu s nens tinguin més riscos de resultats negatius sota aquesta experiència. Si es permet pegar els nens que peguen altres nens per a ensenyar-Ios que pegar no esta bé, és possible que aprenguin la lliçó oposada, és a dir, que la violència és acceptable. Aquí és on sorgeixen missatges contradictoris que s'haurien d'evitar.
Així doncs, com a principi general, no es recomana la practica del castig físic; tanmateix, existeixen algunes experiències aïllades. en les que, segons el parer d' alguns investigadors, l'ús de la surra a la ma o al cul, podria ser aconsellable. Qualsevol cosa que sobrepassi aquest límit podríem considerar-la com abús.
No obstant això, i tot i que la majoria d'estudis apunten cap a un refús en l'ús del castig físic no podem oblidar que hi ha certs autors que basen les se ves investigacions a defensa aquest tipus d'estratègia. Així doncs, considerant que és de summa importància comptar amb una perspectiva amplia i rigorosa sobre el tema, es comenten a continuació uns punts relacionats amb els avantatges d'aquest tipus d'estrategies defensats per aquests autors"
A més, no hem d' oblidar que l' ús del castig corporal en els nens pot ser la causa que en un futur aquests ho vegin com una bona practica utililzada pels seus pares durant la seva infància, i desilligin continuar aquesta practica amb els seus futurs fills, la qual cosa fara que els seu s nens tinguin més riscos de resultats negatius sota aquesta experiència. Si es permet pegar els nens que peguen altres nens per a ensenyar-Ios que pegar no esta bé, és possible que aprenguin la lliçó oposada, és a dir, que la violència és acceptable. Aquí és on sorgeixen missatges contradictoris que s'haurien d'evitar.
Així doncs, com a principi general, no es recomana la practica del castig físic; tanmateix, existeixen algunes experiències aïllades. en les que, segons el parer d' alguns investigadors, l'ús de la surra a la ma o al cul, podria ser aconsellable. Qualsevol cosa que sobrepassi aquest límit podríem considerar-la com abús.
No obstant això, i tot i que la majoria d'estudis apunten cap a un refús en l'ús del castig físic no podem oblidar que hi ha certs autors que basen les se ves investigacions a defensa aquest tipus d'estratègia. Així doncs, considerant que és de summa importància comptar amb una perspectiva amplia i rigorosa sobre el tema, es comenten a continuació uns punts relacionats amb els avantatges d'aquest tipus d'estrategies defensats per aquests autors"
Extret de:
Temes a treballar:
- La violència és o pot ser una eina educativa?
- Els pares la poden utilitzar? i els mestres?
- Què hi diu la llei espanyola?
- Una experiència personal o propera, ens pot condicionar per prendre partit pel "clatellot" si hem de ser mestres? On està el coneixement científic?
